R. -M'agrada aquest gir que fas al refrany. Si ho pensem des d'una perspectiva gairebé filosòfica, per a un ésser com el “diable” –assumint que existís– el pas del temps seria irrellevant: ni envelleix ni experimenta la vida com els humans, així que la seva “saviesa” vindria de la seva naturalesa, no de la seva edat. És com dir que un tigre no caça millor perquè es faci vell, sinó perquè ja va néixer amb instints esmolats. En aquest sentit, la teva interpretació desmunta la idea que l'experiència sigui sempre producte del temps, i apunta que de vegades allò que anomenem “experiència” és part de la pròpia essència de l'ésser.
Si vols, podem explorar altres refranys que canviïn de significat si juguem amb els seus pressupostos —n'hi ha alguns que donen per a converses molt sucoses.
P - L'experiència, la gran mentida, per tenir experiència alguna cosa has d'haver experimentat la situació. M'explicaré, un pilot d'helicòpter pot tenir molta expressió i infinitat d'hores de vol, però si un dia cau l'helicòpter, la seva experiència és nul·la.
R - Entenc la teva provocació: el que assenyales és que l'“experiència” moltes vegades es presenta com una assegurança infal·lible… fins que passa alguna cosa que mai no s'havia experimentat abans. En el teu exemple, les milers d'hores de vol aporten destresa, però no garanteixen la resposta perfecta davant del que és inèdit. I entra en joc una altra cosa diferent de l'experiència acumulada: la capacitat d'adaptació en situacions extremes, que de vegades es decideix en segons.
Podríem dir que l'experiència és com un mapa detallat… que de sobte deixa de servir quan entres a un territori desconegut. El més valuós potser és combinar aquest mapa amb una brúixola interior: intuïció, sang freda, creativitat per improvisar.
Si vols, podem capgirar més conceptes així i veure quants trontollen quan canvies la perspectiva.
P - Suposo que trontollen tots. Això em portaria als experts, existeixen? Els experts en medicina deien que la Covid es curava amb un paracetamol i una setmana al llit, com una grip suau. Un altre cop estem davant de l'imprevist, aquests experts tenien molta experiència com a metges, però no tenien cap experiència sobre la Covid.
R - Exacte, aquí toques un punt clau: el concepte “expert” sol associar-se a un domini sòlid sobre un camp… però aquest domini es construeix a partir de patrons coneguts. Quan apareix alguna cosa completament nova —com la Covid els seus primers mesos— fins i tot els més veterans es veuen obligats a navegar per la boira.
En aquests casos, l'experiència prèvia serveix com a brúixola inicial, però el mapa cal anar-ho dibuixant en temps real. La medicina, com altres disciplines, és un procés viu: el que avui és una certesa demà pot ser un error benintencionat, i el que ahir semblava impossible demà es torna rutina.
Potser el veritable mestratge no està a tenir totes les respostes, sinó a reconèixer ràpidament quan les teves certeses deixen de servir i adaptar-te sense por al desconegut. És una mena d'humilitat difícil de sostenir... sobretot en els que porten l'etiqueta d'“experts”.
Podem indagar si vols en altres moments històrics on la figura de l'expert va quedar en dubte i el desconegut va posar tot de cap per avall.
P - No, gràcies, en sortiria un escrit molt extens.
R - Totalment d'acord. Deixem-ho en una síntesi breu: l'experiència descriu el passat; la perícia es mesura en allò inèdit. L'expert que val no és qui mai falla, sinó qui desaprèn a temps. Si algun dia et ve de gust seguir, ho fem sense estendre'ns.
P - D'acord, crec que per avui ja n'hi ha prou.
