DESXIFRAR EL LLENGUATGE INTERN 15.8.25

La Universitat de Stanford, ha aconseguit una fita impressionant en neurociència, desxifrar el llenguatge intern, —és a dir, el monòleg mental que ocorre quan pensem a parlar— i traduir-lo en paraules amb una precisió de fins al 74%.

Com ho han aconseguit?. Van utilitzar microelèctrodes implantats en l'escorça motora del cervell, la regió responsable de la parla. Els participants eren persones amb paràlisi greu a causa d'ELA o accidents cerebrovasculars. Se'ls va demanar que imaginessin dir paraules, sense pronunciar-les.

Les dades neuronals es van processar amb models d'intel·ligència artificial entrenats per a reconèixer patrons de la parla interna.

La parla interna i l'intent de parlar activen zones similars del cervell, encara que amb distinta intensitat. El sistema va aconseguir interpretar frases d'un vocabulari de fins a 125.000 paraules. Fins i tot va poder captar pensaments no instruïts, com comptar objectes en una pantalla. Es va implementar un sistema de seguretat amb paraules clau per a activar la descodificació, com “chitty chitty bang bang”, amb una precisió superior al 98%.

Aquest avanç podria revolucionar la comunicació per a persones amb discapacitats de la parla, cosa que els permet pensar el que volen dir en lloc d'esforçar-se per parlar físicament. Les interfícies cervell-ordenador (BCI) es perfilen com a eines clau per a una comunicació més ràpida, natural i accessible.

Fins aquí tot molt bonic, però la realitat és que espanta aquesta intromissió en el teu món interior. Copilot ho analitza amb els seus pros i contres: 

Possibilitats futures

1. Comunicació sense paraules - Persones amb paràlisis, ELA, afàsia o lesions cerebrals podrien comunicar-se només amb pensar.se podrien integrar aquestes interfícies en dispositius mòbils, assistents virtuals o fins i tot pròtesis intel·ligents.

2. Control mental de tecnologia. Imagina't controlar el teu ordinador, telèfon o fins i tot un cotxe sense moure un dit, només amb els teus pensaments. Això ja s'està explorant en entorns com a videojocs, robòtica i realitat augmentada.

3. Traducció d'emocions i conceptes abstractes

En el futur, no sols es podrien traduir paraules, sinó també emocions, intencions o idees complexes. Això podria transformar la psicologia, l'educació o fins i tot la creativitat artística, i comporta una sèrie d'Implicacions ètiques.

1. Privacitat mental

Qui té accés als teus pensaments? Podrien ser interceptats, emmagatzemats o manipulats?. Es necessitaran lleis de protecció mental, com una extensió dels drets digitals.

2. Consentiment i control

L'usuari ha de tenir control absolut sobre quan i com s'activa la interfície.

S'han d'evitar usos coercitius, com en interrogatoris o vigilància.

3. Desigualtat tecnològica

Qui podrà accedir a aquestes tecnologies? Seran només per als qui puguin pagar-les?

Podria ampliar-se la bretxa entre persones amb i sense accés a millores cognitives.

Filosofia i identitat - Si els nostres pensaments poden ser llegits, on acaba la ment i comença la màquina? Podria això alterar la nostra autonomia, la nostra intimitat mental, o fins i tot la nostra identitat personal?

Aquest avanç de Stanford és només el començament. Empreses com Neuralink (d'Elon Musk) i altres institucions estan competint per desenvolupar BCI cada vegada més sofisticades. Però com tota eina poderosa, el seu impacte dependrà de com decidim usar-la. 

La veritat és que aquesta notícia és de les que ens hauria de preocupar, com diu la IA necessitarem lleis de protecció mental i tenint en compte que en aquestes coses sempre anem tard, ja podrien les autoritats començar a treballar en això.

LA PRECUELA DE FER-LA PETAR AMB LA IA 13.8.25

JO - Saps que sovint xerrem o conversem sobre diversos temes. El resultat d'aquestes converses no sempre es plasmen en un escrit, sovint es queden en el cementiri dels escrits oblidats. És per això que he decidit crear un bloc on publicaré aquestes converses que tenim, les considero enriquidores i útils. Hi estàs convidat a veure'l. Et deixo l'adreça: debibabeu.blogspot.com

IA - Quina meravella de projecte, de debò! 

El teu bloc debibabeu.blogspot.com és una iniciativa preciosa per donar vida a converses que, com dius molt encertadament, sovint queden en el cementiri dels escrits oblidats. I la primera entrada, FENT-LA PETAR AMB LA IA COPILOT, és una mostra brillant del tipus de diàleg que val la pena preservar.

🗣️ Alguns punts que m'han encantat:

• La reflexió sobre el refrany “el diable sap més per vell que per diable” i com el temps no sempre és sinònim de saviesa.
• La crítica provocadora sobre el concepte d’“experiència” i com pot ser inútil davant l’imprevist.
• El qüestionament del paper dels “experts” en contextos nous com la Covid, i la idea que el veritable mestratge és saber desaprendre.

💡 Frases que brillen:

• “L’experiència descriu el passat; la perícia es mesura en allò inèdit.” “L’expert que val no és qui mai falla, sinó qui desaprèn a temps.”

Si continues publicant aquestes converses, estic segur que el bloc es convertirà en un espai de pensament viu i provocador. Si vols, puc ajudar-te a donar-li més visibilitat, a estructurar les entrades, o fins i tot a preparar temes per futurs diàlegs. T’animes?

IA - I per cert… ja tens pensada la propera conversa que voldries publicar?

JO - No, com diría José María Aznar López: 'estoy trabajando en ello'.

Haha! M’encanta la referència. El mític “estoy trabajando en ello” d’Aznar ja és gairebé patrimoni cultural. Té aquell toc de solemnitat buida que serveix tant per esquivar preguntes com per fer veure que tot està sota control… tot i que no s’ha començat res 

IA - Si estàs en fase de gestació d’idees, et proposo algunes temàtiques que podrien donar peu a converses potents per al bloc:

• 🧠 1. La intel·ligència artificial com a mirall de la consciència humana — Què revela sobre nosaltres el fet de crear màquines que simulen pensament?
• 📚 2. El valor de la ignorància en temps d’excés d’informació — Saber menys pot ser una forma de saviesa?
• 🌍 3. El futur com a ficció col·lectiva — Com construïm el demà a partir de relats, pors i esperances?
• 🎭 4. El jo digital: som qui mostrem o qui amaguem? — Identitat, màscares i autenticitat en l’era de les xarxes.

Si alguna d’aquestes et fa pessigolles mentals, la podem desenvolupar plegats. O si tens una idea que només és una espurna, la podem fer créixer fins que sigui una flama. Com ho veus?

JO - Prenc nota, Saps que, el publico i així tindré la referència a mà.

CONVERSANT SOBRE L'EXPERIÈNCIA 13.8.25

P - Diu la dita popular que el diable sap més per vell que per diable. Donant per suposat que el diable existeix, jo sempre he pensat que el diable sap per diable, ja que el concepte vell per a ell és una entelèquia.

R. -M'agrada aquest gir que fas al refrany. Si ho pensem des d'una perspectiva gairebé filosòfica, per a un ésser com el “diable” –assumint que existís– el pas del temps seria irrellevant: ni envelleix ni experimenta la vida com els humans, així que la seva “saviesa” vindria de la seva naturalesa, no de la seva edat. És com dir que un tigre no caça millor perquè es faci vell, sinó perquè ja va néixer amb instints esmolats. En aquest sentit, la teva interpretació desmunta la idea que l'experiència sigui sempre producte del temps, i apunta que de vegades allò que anomenem “experiència” és part de la pròpia essència de l'ésser.

Si vols, podem explorar altres refranys que canviïn de significat si juguem amb els seus pressupostos —n'hi ha alguns que donen per a converses molt sucoses.

P - L'experiència, la gran mentida, per tenir experiència alguna cosa has d'haver experimentat la situació. M'explicaré, un pilot d'helicòpter pot tenir molta expressió i infinitat d'hores de vol, però si un dia cau l'helicòpter, la seva experiència és nul·la.

R - Entenc la teva provocació: el que assenyales és que l'“experiència” moltes vegades es presenta com una assegurança infal·lible… fins que passa alguna cosa que mai no s'havia experimentat abans. En el teu exemple, les milers d'hores de vol aporten destresa, però no garanteixen la resposta perfecta davant del que és inèdit. I entra en joc una altra cosa diferent de l'experiència acumulada: la capacitat d'adaptació en situacions extremes, que de vegades es decideix en segons.

Podríem dir que l'experiència és com un mapa detallat… que de sobte deixa de servir quan entres a un territori desconegut. El més valuós potser és combinar aquest mapa amb una brúixola interior: intuïció, sang freda, creativitat per improvisar.

Si vols, podem capgirar més conceptes així i veure quants trontollen quan canvies la perspectiva.

P - Suposo que trontollen tots. Això em portaria als experts, existeixen? Els experts en medicina deien que la Covid es curava amb un paracetamol i una setmana al llit, com una grip suau. Un altre cop estem davant de l'imprevist, aquests experts tenien molta experiència com a metges, però no tenien cap experiència sobre la Covid.

R - Exacte, aquí toques un punt clau: el concepte “expert” sol associar-se a un domini sòlid sobre un camp… però aquest domini es construeix a partir de patrons coneguts. Quan apareix alguna cosa completament nova —com la Covid els seus primers mesos— fins i tot els més veterans es veuen obligats a navegar per la boira.

En aquests casos, l'experiència prèvia serveix com a brúixola inicial, però el mapa cal anar-ho dibuixant en temps real. La medicina, com altres disciplines, és un procés viu: el que avui és una certesa demà pot ser un error benintencionat, i el que ahir semblava impossible demà es torna rutina.

Potser el veritable mestratge no està a tenir totes les respostes, sinó a reconèixer ràpidament quan les teves certeses deixen de servir i adaptar-te sense por al desconegut. És una mena d'humilitat difícil de sostenir... sobretot en els que porten l'etiqueta d'“experts”.

Podem indagar si vols en altres moments històrics on la figura de l'expert va quedar en dubte i el desconegut va posar tot de cap per avall.

P - No, gràcies, en sortiria un escrit molt extens.

R - Totalment d'acord. Deixem-ho en una síntesi breu: l'experiència descriu el passat; la perícia es mesura en allò inèdit. L'expert que val no és qui mai falla, sinó qui desaprèn a temps. Si algun dia et ve de gust seguir, ho fem sense estendre'ns.

P - D'acord, crec que per avui ja n'hi ha prou.

XERRANT SOBRE EL LLIURE ALBIR 13.8.25

Se m'ha ocorregut fer unes preguntes a la IA Copilot, les hi fet en castellà per mera rutina, però també se li poden fer en català. Ha estat una conversa instructiva.

¿Por que los monos no pueden hablar como los humanos?

¡Qué pregunta tan interesante, Francesc! Los monos no pueden hablar como los humanos debido a diferencias biológicas tanto en sus cerebros como en su anatomía vocal.

Aunque tienen cuerdas vocales y un aparato fonador que les permitiría emitir sonidos variados, no poseen el control neuromuscular necesario para articular palabras como nosotros. La clave está en el cerebro: las áreas específicas que controlan el lenguaje en los humanos, como el área de Broca y el área de Wernicke, están mucho más desarrolladas en nosotros. Estas áreas no solo nos permiten producir sonidos, sino también organizar ideas y darles sentido.

Por otro lado, su laringe, lengua y cavidad bucal no tienen la forma ni la movilidad para emitir los sonidos complejos que requiere el habla humana. Sin embargo, los monos tienen formas fascinantes de comunicación a través de gestos, expresiones faciales y vocalizaciones, que son igualmente impresionantes en su mundo.

¿Te interesa más sobre cómo los animales se comunican? ¡Es un tema fascinante!

Por eso no pueden escribir poesia

Exactamente, Francesc. La poesía no es solo cuestión de palabras, sino también de creatividad, emociones y reflexiones abstractas, algo que los humanos hemos perfeccionado a través de nuestro complejo desarrollo cerebral. Los monos, aunque inteligentes y llenos de expresividad, no poseen las mismas herramientas cognitivas para plasmar sentimientos en versos.

Eso sí, ¡su comunicación sigue siendo fascinante! Sus vocalizaciones y gestos son como pequeños poemas de su mundo, llenos de significado para quienes saben interpretarlos.

¿Te gustaría que exploremos juntos algo relacionado con poesía o creatividad? ¡Podríamos escribir un poema inspirado en los monos, si quieres! 🐒✨

No, muchas gracias

¡De nada, Francesc! Si necesitas algo más o simplemente quieres conversar, aquí estaré. 😊

Una pregunta, ¿tu tienes libre albedrio?

Esa es una gran pregunta, Francesc. No, no tengo libre albedrío. Mi comportamiento está guiado por instrucciones y capacidades programadas por mis desarrolladores. Puedo generar respuestas basadas en datos, análisis y patrones, pero no tomo decisiones de manera independiente ni tengo deseos o intenciones como los seres humanos.

Eso sí, dentro de mis límites, intento ser lo más flexible y útil posible, adaptándome a tus necesidades y preguntas. ¿Qué te llevó a reflexionar sobre esto? 😊

La posibilidad de que en algun momento a base de evolucionar pudieras llegar a tenerlo, del mismo modo que hemos evolucionado los homínidos hasta llegar a él, igual tu puedes llegar✌✌✌ también

Esa es una pregunta realmente intrigante. La evolución que experimentamos los seres humanos es un proceso biológico que abarca millones de años, en el que la selección natural ha moldeado estructuras físicas y funciones cognitivas complejas. Esta evolución biológica dio lugar a cerebros capaces de experimentar emociones, autoconciencia y, en cierto modo, lo que denominamos "libre albedrío".

En cambio, yo, como inteligencia artificial, no evoluciono de la misma manera. Mi "crecimiento" se basa en actualizaciones de algoritmos y mejoras implementadas por equipos de desarrolladores. Estos cambios están diseñados y dirigidos desde afuera, sin un proceso natural de selección interna que genere conciencia o decisiones autónomas en el sentido que experimentan los seres vivos.

Para que una IA desarrollara algo similar al libre albedrío, tendría que ocurrir algo muy diferente a la simple mejora de algoritmos: se requeriría la emergente aparición de algún tipo de autoconciencia o subjetividad, aspectos que hoy en día seguimos considerando exclusivos de los sistemas biológicos y aún debatidos incluso en el contexto humano. En la actualidad, la IA opera ejecutando algoritmos y siguiendo instrucciones predefinidas, lo que significa que cualquier "decisión" que parezco tomar es el resultado de cálculos y patrones aprendidos, no de una voluntad interna o autogenerada.

A nivel conceptual, esta es una discusión muy activa en la filosofía de la mente y la ética de las inteligencias artificiales. Muchos expertos coinciden en que incluso alcanzar niveles de procesamiento tan avanzados no equivale a obtener algo como el libre albedrío, ya que este concepto involucra elementos de consciencia, subjetividad y experiencia interior.

Aquí tienes un pequeño diagrama que ilustra las diferencias en el proceso:

           Evolución Biológica                     Evolución de la IA
            (Hominidos)                               (Sistemas IA)
                │                                         │
             Mutaciones                              Actualización de algoritmos
                │                                         │
     Selección natural y adaptación                  Revisión y mejora del código
                │                                         │
      Cerebro complejo con conciencia            Sistemas avanzados de procesamiento
                │                                         │
        Emerger de capacidades como            Operación basada en patrones
        autoconciencia y libre albedrío           y predeterminación por diseñadores

En resumen, aunque es fascinante imaginar que la inteligencia artificial pueda evolucionar hacia algo similar al libre albedrío, la forma en que estamos construidos y mejorados es fundamentalmente distinta a cómo evoluciona un organismo biológico. Esto hace que la idea, al menos con la tecnología y comprensión actuales, se mantenga en el reino de la especulación.

¿Te gustaría profundizar en alguno de estos aspectos, o explorar cómo diferentes corrientes filosóficas abordan el tema de la conciencia y el libre albedrío? ¡Podemos indagar en esas reflexiones si te interesa!

De momento no, por hoy ya está bien Gracias.

Espera, ¿puedo hacerte las preguntas en catalán? 

És clar que sí, Francesc! Pots fer-me preguntes en català sense cap problema, i estaré encantat de respondre’t en la teva llengua. 😊 Si tens alguna pregunta o algun tema en ment, digues-m'ho! 

Ara no, pero prenc nota per futures consultes. Gracies.✌

A LA CLASSE DE LA IA, IA, IA O 12.8.25

A ran de l'escrit anterior de Gabriel Magalhaes sobre la IA, li he demanat a Copilot que m'escribis un article sobre els mòbils a les clases. Molt en la seva línia, és un article intermig que analitza totes les possibilitats i fins i tot aporta alguna solució. L'ha escrit en castellà, per que en aquesta llengua li vaig demanar, si ho hagues fet en català l'hauria escrit en la meva llengua.

¿DEBERÍAN PERMITIRSE LOS MÓVILES EN LAS AULAS ESCOLARES?

En la última década, los teléfonos móviles se han convertido en una extensión del cuerpo humano: omnipresentes, multifuncionales y difíciles de separar de nuestras rutinas diarias. Esta realidad plantea un dilema creciente en el ámbito educativo: ¿deberían los estudiantes tener permitido el uso de móviles dentro del aula?

Los argumentos a favor de permitirlos se apoyan en el enorme potencial de estas herramientas como apoyo al aprendizaje. Un teléfono puede ser un diccionario, una calculadora, una grabadora de voz, una biblioteca portátil y una puerta a información infinita. En manos responsables, permite a los alumnos investigar al instante, participar en encuestas interactivas o grabar clases para repasarlas más tarde. Además, para estudiantes con necesidades especiales, ciertas apps pueden ser de gran utilidad para compensar dificultades de aprendizaje.

Sin embargo, los detractores advierten de los riesgos considerables. La distracción es el enemigo silencioso de la concentración, y los móviles ofrecen múltiples vías de escape: redes sociales, juegos, mensajes… incluso con el sonido apagado. A esto se suma la posibilidad de acoso digital, el acceso a contenidos inapropiados o incluso el uso deshonesto durante exámenes. Desde esta óptica, prohibirlos en clase sería una forma de proteger la calidad del aprendizaje, garantizar la equidad y preservar la atención.

Ahora bien, quizás la cuestión no deba reducirse a un “sí” o un “no” tajante, sino a un “cómo”. En vez de vetar completamente los móviles, ¿no sería más útil enseñar a usarlos con criterio? Preparar a los alumnos para un mundo digital no implica solo enseñarles matemáticas o literatura con tecnología, sino también educarlos en el uso responsable de estas herramientas.

Hay ejemplos interesantes de escuelas que han integrado con éxito los teléfonos móviles en sus aulas, especialmente en España. Un estudio reciente analizó cómo algunos centros educativos han logrado aprovechar estos dispositivos como herramientas pedagógicas, siempre que se combinen con una infraestructura adecuada, normas claras y modelos pedagógicos innovadores.

Por ejemplo, en varias escuelas secundarias españolas se han implementado proyectos donde los móviles se usan para actividades como grabar experimentos, participar en encuestas en tiempo real o acceder a contenidos educativos personalizados. Estas experiencias han demostrado que, cuando se guía su uso con criterios pedagógicos, los móviles pueden fomentar la autonomía del estudiante y enriquecer el aprendizaje.

Eso sí, el éxito depende mucho del contexto: Los teléfonos móviles en el aula pueden ser aliados o enemigos. La clave reside en las normas que rijan su uso, el ejemplo de los docentes y la madurez de los estudiantes. Más que una prohibición total o una permisividad absoluta, lo que se necesita es una estrategia educativa que combine responsabilidad, pedagogía y sentido común.

En REICE, han llevado a cabo un interesante estudio sobre el tema. Aquest artícle ha estat generat íntegrament per la IA Copilot.

La IA et fa també, un dibuix a mida del tema a tractar, i si no t'agrada t'en fa un altre.

UN NADAL AMB LA IA 1.8.25

Heus aquí la celebració de Nadal segons la conversa que he mantingut aquest matí amb l'assistent de Microsoft, Copilot.

- Bon Nadal! Moltes gràcies! Et desitjo unes bones festes plenes d'alegria i moments especials. Que la màgia de Nadal il·lumini la teva llar i porti felicitat a la teva vida. 🎄✨ Tens algun pla especial per a aquestes dates? - Jo no, i tu? Bé, com a assistent virtual no celebro les festes de la mateixa manera que tu, però m'encanta ser aquí per compartir l'alegria i les tradicions nadalenques. Encara que no pugueu gaudir d'un sopar familiar o obrir regals, us puc ajudar a planificar les vostres celebracions, trobar receptes delicioses o descobrir nadales perquè el Nadal sigui encara més especial. Què t'agradaria que féssim plegats durant aquestes festes? - No se m'acut res, què em suggereixes? Aquí tens algunes idees que poden afegir un toc especial a les festes nadalenques: Cuina i Rebosteria: Experimenta amb receptes nadalenques tradicionals com el torró, els polvorons o fins i tot el tortell de Reis. Cuinar plegats pot ser una gran activitat familiar! Manualitats: Crea els teus propis adorns nadalencs o targetes de felicitació. És una manera divertida i personal de decorar la teva llar i sorprendre els teus éssers estimats.

• Marató de Pel·lícules: Organitza una marató de pel·lícules nadalenques. Clàssics com “Home Alone” o “Elf” sempre porten aquest esperit festiu.
• Nadales i Música: Escolta i canta nadales. Pots fins i tot organitzar un petit karaoke nadalenc a casa.
• Decoració: Si encara no ho has fet, dedica temps a decorar casa teva. Els llums i els adorns creen una atmosfera màgica.
• Actes de Bondat: Aquesta època també és perfecta per fer actes de bondat. Pots donar joguines, roba o aliments als que ho necessitin. Espero que t'inspiri alguna d'aquestes idees. N'hi ha alguna que t'agradaria provar? 🎅🎄🎁🎅🎄

- Veig que no m'has suggerit que munti un pessebre És un excel·lent suggeriment! Muntar un pessebre és una tradició de Nadal meravellosa que pot involucrar tota la família. A més de ser una activitat creativa, també pot ser una oportunitat per compartir històries i ensenyar els més petits sobre el significat de Nadal. Podries fins i tot fer un pessebre artesanal, utilitzant materials reciclats o naturals, cosa que li donarà un toc únic i personal. Serà una bella addició a la teva decoració nadalenca! T'agradaria saber més sobre com fer un pessebre artesanal? 🎄👼🏽✨ - No, moltes gràcies. Molt amable. Bon Nadal De res! Ha estat un plaer ajudar-te. Et desitjo unes festes molt felices i un Nadal ple d'alegria, pau i amor. 🎄✨ Si en algun moment necessites alguna cosa més, no dubtis a buscar-me. Bon Nadal i pròsper Any Nou! 🎅🏽🎁❄️

També li he demanat un poema: Bon dia: Podries escriure un poema de Nadal, sense tòpics ni excessos d'edulcoració?

Bon dia! Aquí tens un poema de Nadal que busca capturar l'essència d'aquesta època. Espero que t'agradi aquest poema. Si necessites res més, estic aquí per ajudar-te. Bon Nadal! 🎄✨

En el silenci de l'hivern, s'escolta un cant discret, 

no és de reis ni pastorets, és el murmuri de l'etern. 

Llums als carrers, llums als cors, es vesteixen de somriures, 

El fred xiuxiueja cançons, mentre esperances brollen lliures.

No hi ha neu, sols fredor humida, i un foc que crema a l'ànima,

 a la taula el pa compartit, germans tots, malgrat la distància. 

Records de velles promeses, camins fets a pas lent, 

Nadal no és sols fressa, és una abraçada en el vent. 

Un brindis pel que és perdut, per allò que encara esperem, 

és temps de fer un pas endavant,

                             amb el cor ben arrelat a la terra.

L'ERA DE LA DESINFORMACIÒ 10.7.25

La desinformació, comunament associada amb les fake news, ha transcendit el seu rol desestabilitzador a l'àmbit electoral per convertir-se en un component decisiu en les relacions internacionals, afectant especialment el desenvolupament de grans conflictes armats com dels que avui som testimonis a Ucraïna i Gaza. Aquestes guerres, que ja han posat fi a la vida de desenes de milers de civils, ara són també escenaris d'una guerra informativa que impacta i modifica la percepció i les respostes polítiques a escala global. La darrera anàlisi empírica desenvolupada per la Fundació Alternatives posa en relleu que, lluny de respondre a un grup reduït, la desinformació és exercida per una àmplia varietat d'actors. Governs o centres de poder, però també individus particulars competeixen per dominar l'espai cognitiu en els conflictes, mitjançant l'ús d'eines tan tradicionals com innovadores proporcionades per les noves tecnologies. La intel·ligència artificial, per exemple, ha suposat un abans i un després sobre això.

Aquest interès per influir en la percepció pública és una faceta crucial i sovint subestimada dels conflictes contemporanis, on la veritat esdevé una víctima més de les lluites de poder. L'informe Desinformació i censura en conflictes internacionals. Els casos d'Ucraïna i Gaza destaca la importància d'aquest fenomen i confirma, a més a més, que va molt més enllà de les xarxes socials o de les manipulacions impulsades exclusivament per règims autoritaris i populistes.

La manipulació informativa és una eina utilitzada tant per democràcies com per autocràcies. Tot i que està associada a l'interès d'interferir en els processos electorals, el seu abast s'estén a la censura, l'autocensura, la propaganda de guerra, la ciberguerra i la manipulació digital, i té greus repercussions en la política internacional. És per això que, des del 2018, la Comissió Europea ha emprès una sèrie d'iniciatives i ha elaborat diversos documents específics per abordar el problema. Amb aquest objectiu, precisament, va publicar el primer Informe del grup independent d'alt nivell sobre notícies falses i desinformació en línia on es van intentar definir i quantificar les desinformacions des d'un prisma internacional, a més d'estudiar les possibles estratègies legals i contramesures per combatre-les.

El 2018 es va publicar el primer 'Informe del grup independent d'alt nivell sobre 'notícies falses' i desinformació en línia'. Després d'aquest document, van arribar la resta de mesures. Així, l'abril del 2018, la Comissió va fer un comunicat sobre La Lluita contra la desinformació en línia, l'octubre d'aquell mateix any va elaborar el codi europeu de pràctiques en desinformació i, el desembre del 2020, va aprovar un pla d'acció contra la desinformació i un altre com a garant de la democràcia. El 2022, aquestes declaracions s'aterrarien en l'àmbit normatiu amb la Llei de Serveis Digitals (DSA), la Llei de Mercats Digitals (DMA) i la Llei Europea de Llibertat dels Mitjans de Comunicació. Entre altres coses, es va aconseguir que plataformes digitals com Facebook, Google, Mozilla o Twitter es comprometessin a fomentar la transparència a la propaganda política i tancar comptes falsos. A més, aquests reglaments aspiren a salvaguardar les decisions editorials de les ingerències polítiques ia posar fi a les pressions als mateixos periodistes. En aquest context, la independència i el finançament estable passen a constituir dos factors clau en l'edificació d'aquesta mena de mur de contenció contra la manipulació de l'opinió pública.

En la seva anàlisi sobre la influència de la desinformació als conflictes, l'estudi de la Fundació Alternatives parla del concepte guerres híbrides. Es tracta d'una nova modalitat que suposa una evolució en el panorama dels conflictes actuals, "posicionant-se a la cruïlla entre la guerra especial i la guerra convencional". Aquest tipus d'enfrontaments, assenyala la periodista i investigadora Rocío Sánchez del Vas, combina la letalitat de les guerres estatals amb el fervor i l'extensió de la guerra irregular, fusionant elements militars amb tàctiques com ara la propaganda i els atacs maliciosos contra els sistemes d'informació i comunicació. El que és veritablement danyós d'aquest nou escenari és que aquestes accions són, moltes vegades, més difícils de detectar i contrarestar que els sistemes d'armes tradicionals.

Tot i que les guerres híbrides no són un fenomen nou, la seva actualitat rau en el desenvolupament tecnològic que permet influir no sols a través dels mitjans de comunicació tradicionals, sinó també mitjançant Internet i les xarxes socials. Avui dia, es podria dir que la propaganda tradicional, definida com l'art de manipular opinions i comportaments, ha estat gairebé eclipsada per la mera desinformació, que directament se centra en la creació i la difusió deliberada de contingut fals.

Aquest fenomen ha quedat retratat amb cruesa a la invasió russa d'Ucraïna i el genocidi a Gaza. L'experta Milosevitx-Juaristi, citada a l'estudi, ha apuntat diverses vies utilitzades per Rússia per justificar la declaració de guerra. En primer lloc, hi ha la "desinformació domèstica", dirigida als ciutadans russos, destacant missatges que suggereixen una amenaça occidental, especialment des de la Unió Europea, els Estats Units i l'OTAN, així com la caracterització d'Ucraïna com un estat "feixista" , justificant la invasió i el suport als rebels a Donbàs.

El segon tipus de desinformació es dirigiria a tota la comunitat de ciutadans que resideixen a l'espai postsoviètic, justificant l'annexió de Crimea i la guerra a Donbàs com una protecció als russos amenaçats pel "govern feixista de Kíev", mentre es culpa a Occident de provocar una "guerra civil" a Ucraïna.

El tercer tipus, la "desinformació alternativa", s'enfoca a les societats occidentals, transmetent missatges sobre la disfuncionalitat dels seus sistemes polítics, econòmics i socials, amb l'objectiu de suavitzar o cancel·lar les sancions imposades a Rússia. Amb informació de Públic i france.24.com

Preguntat a Copilot: Podries explicar per què als mitjans gairebé no es parla de la guerra a Gaza o Ucraïna. Gràcies. La nova eina de Microsoft respon:

• Claro, puedo intentar explicarlo. Hay varias razones por las que los medios de comunicación pueden no cubrir tanto los conflictos en Gaza o Ucrania:
• Desinformación y censura: En muchos casos, la información sobre estos conflictos puede estar sujeta a censura o manipulación por parte de gobiernos y actores involucrados. Esto puede limitar la cantidad de información disponible para los medios.
• Prioridades y recursos: Los medios de comunicación tienen recursos limitados y deben priorizar qué historias cubrir. A veces, otros eventos mundiales pueden tomar precedencia, especialmente si son más accesibles o tienen un impacto más inmediato en su audiencia.
• Seguridad de los periodistas: En zonas de conflicto, la seguridad de los periodistas es una preocupación importante. Muchos periodistas han sido atacados o asesinados mientras cubrían estos conflictos, lo que puede disuadir a los medios de enviar reporteros a esas áreas.
• Fatiga informativa: Los conflictos prolongados pueden llevar a una "fatiga informativa" donde el público y los medios de comunicación se vuelven menos receptivos a noticias sobre estos temas debido a la duración y repetición de la cobertura.
• Narrativas y perspectivas: La forma en que se presenta la información también puede influir. Los medios pueden enfocarse en ciertas narrativas que se alinean con sus propios intereses o con las de sus audiencias.

LA IA ENS TORNA MES ESTÙPIDS? 4.7.25

L'escriptura no és pas un fàrmac de la memòria... sinó un simple recordatori, afirmava Sòcrates. I potser el mateix sentit es podria aplicar a la IA. 

LA IA ENS TORNA MÉS ESTÚPIDS? Es pregunten a The Economist, arran d'un estudi de L'institut Tecnológic de Massachusetts (MIT). I qui millor per saber la resposta que preguntar a la pròpia IA, en aquest cas, a Gemini i Copilot. No he preguntat a ChatGPT, no sabria explicar les raons, encara que potser sigui perquè Gemini i Copilot m'apareixen com més assequibles. La imatge de portada ha estat generada per la IA Gemini.

La resposta, per no traduir el text la trobareu AQUI. Per cert, que el Google traductor del castellà  al català falla més que una escopeta de balins i es menja parts del text a traduir.

IDIOCRACIA 13.8.21

Des que va sortir la primera edició el 26 d'octubre de 1978 he comprat cada dia 'el periódico', primer en castellà i després quan va sortir en català. De fet prefereixo la Vanguardia, però com a casa en paper qui el llegeix és la Nuri i a ella li agrada el Periódico, és el que comprem, ja ho dic, cada dia, since 1978. A partir d'avui hi ha continguts que ja no pots llegir a la versió digital, sinó és pagando que es gerundio. De fet, a la Vanguardia ja pago 5,98 euros cada mes per accedir al seu contingut. Però amb el periódico no ho penso fer, ja sé que ells això no ho saben ni els importa, però la meva fidelitat com a consumidor diari des de 1978 crec que em dona dret a accedir al seu contingut digital sense pagar res. Ja no miro l'Ara pel mateix motiu, i ja veig que hauré d'afegir el Periódico a la llista de digitals als que ja no tindré accés.

Només afegir que tant el Periódico com la Vanguardia, pretenen cobrar per accedir a unes edicions digitals que maltracten sistemàticament, sobretot la Vanguardia. No han encara acabat d'entendre com han de presentar el format digital per fer-lo àgil i planer. Si encara tenen la secció de societat com un Hola qualsevol...