A La paraula que venç la mort, Rob Riemen utilitza el concepte de Grandesa com una expressió de la noblesa d'esperit, una qualitat que transcendeix l'ego, el poder material i la superficialitat de la cultura contemporània. Per a Riemen, la veritable grandesa no es mesura per l'èxit econòmic, la fama o la força política, sinó per la capacitat de l'ésser humà de viure amb dignitat, amor, art, saviesa i compromís moral.
Contrapunt a la “Gran Quantitat”: Critica la cultura de masses i el culte a la quantitat (consum, xifres, poder), que considera destructiva. Davant d'això, proposa una Grandesa basada en valors humanistes i espirituals. És la capacitat de viure amb dignitat, veritat, bellesa i compassió. És el llegat de pensadors com Spinoza, Goethe, Thomas Mann o Albert Camus. No es tracta d'imposar sinó de comprendre; no pas de dominar, sinó d'elevar...

... L'espectacle, aplaudit per un públic extàtic, és tan multicolor que tardem a adonar-nos que pel costat esquerre de l'escenari, una figura femenina ens fa senyals insistents perquè ens hi acostem.  En fer-ho, veiem una dona jove, prima, que porta posat un senzill vestit de franel·la, té els cabells negres i ondulats i una cara amable  amb unes ulleres ondulades bastant grans. En acostar-se i oir-la percebem que ens parla en francès, és evident que es tracta d'una ombra! L'ombra inconfusible de Simone Weil, la brillant filòsofa francesa que mori quan tenia només 34 anys, l'agost de 1943.
-Pourquoi vous étes ici?- exclamem esbalaïts - ¿Per què està vostè aquí?
-Pour vous! ¡per vostes!- respon, i afegeix tot seguit-. No he vingut sola, i als que som del regne de les ombres no se'ns ha concedit molt de temps per figurar en l'escenari mundisl. Escolteu! Y assenyalant amb el cap  en la direcció de Grandesa, diu: Il est faux!, !Es un impostor!
-Grandesa un impostor?
-Un impostor! Un complet mentirós! Hi ha grandesa verdadera i grandesa de mentida, i aquest que està allí, en l'escenari global, amb la seva gran missa de la Gran     Quantitat, no és altra cosa que la grandesa de la mentida, la falsa.
Com sap que no disposa de molt de temps, comença a contar-nos una mica esvalotada per la pressa amb què parla, sobre els primers mesos de 1943 a Londres. Ens explica com uns mesos abans de morir, redactà un document a petició del Govern de la França Lliure liderat pel General de Gaulle. Es  titulava l'enracinement (arrelar) i tractava del que s'havia de fer  després de la guerra a fi de construir una nova civilització.

 - El que s'explica aquí, és el següent: Écoutez!, Écoutez bien! - diu amb to greu i alçant la veu - La política s'ha convertit en una manera de conquerir i conservar el poder. Però el poder mai pot ser l'objectiu com a tal. Per definició és només un mitjà, no un fi. Però això ho hem oblidat perquè la nostra formació espiritual està fonamentalment viciada. Tota formació espiritual que no estigui basada en un concepte, una noció del que és la perfecció humana,  està mancat de valor. Si es vol forma espiritualment a tot un poble, s'ha de fer a graves d'un ideal civilitzatori. Però aquest ideal no el trobem en el passat, perquè cap exemple del passat és perfecte. I tampoc el trobarem en els somnis del futur, que inevitablement seran tan mediocres com ho som nosaltres, i per tant molt inferiors amb comparació amb el passat. La inspiració per la formació espiritual de què parlo, així com el mètode per impartir-la, hem de buscar-les en les veritats eternes que existeixen..... continuarà...
La paraula que venç a la mort (fragment), Rob Riemen.