Aquest interès per influir en la percepció pública és una faceta crucial i sovint subestimada dels conflictes contemporanis, on la veritat esdevé una víctima més de les lluites de poder. L'informe Desinformació i censura en conflictes internacionals. Els casos d'Ucraïna i Gaza destaca la importància d'aquest fenomen i confirma, a més a més, que va molt més enllà de les xarxes socials o de les manipulacions impulsades exclusivament per règims autoritaris i populistes.
La manipulació informativa és una eina utilitzada tant per democràcies com per autocràcies. Tot i que està associada a l'interès d'interferir en els processos electorals, el seu abast s'estén a la censura, l'autocensura, la propaganda de guerra, la ciberguerra i la manipulació digital, i té greus repercussions en la política internacional. És per això que, des del 2018, la Comissió Europea ha emprès una sèrie d'iniciatives i ha elaborat diversos documents específics per abordar el problema. Amb aquest objectiu, precisament, va publicar el primer Informe del grup independent d'alt nivell sobre notícies falses i desinformació en línia on es van intentar definir i quantificar les desinformacions des d'un prisma internacional, a més d'estudiar les possibles estratègies legals i contramesures per combatre-les.
El 2018 es va publicar el primer 'Informe del grup independent d'alt nivell sobre 'notícies falses' i desinformació en línia'. Després d'aquest document, van arribar la resta de mesures. Així, l'abril del 2018, la Comissió va fer un comunicat sobre La Lluita contra la desinformació en línia, l'octubre d'aquell mateix any va elaborar el codi europeu de pràctiques en desinformació i, el desembre del 2020, va aprovar un pla d'acció contra la desinformació i un altre com a garant de la democràcia. El 2022, aquestes declaracions s'aterrarien en l'àmbit normatiu amb la Llei de Serveis Digitals (DSA), la Llei de Mercats Digitals (DMA) i la Llei Europea de Llibertat dels Mitjans de Comunicació. Entre altres coses, es va aconseguir que plataformes digitals com Facebook, Google, Mozilla o Twitter es comprometessin a fomentar la transparència a la propaganda política i tancar comptes falsos. A més, aquests reglaments aspiren a salvaguardar les decisions editorials de les ingerències polítiques ia posar fi a les pressions als mateixos periodistes. En aquest context, la independència i el finançament estable passen a constituir dos factors clau en l'edificació d'aquesta mena de mur de contenció contra la manipulació de l'opinió pública.
En la seva anàlisi sobre la influència de la desinformació als conflictes, l'estudi de la Fundació Alternatives parla del concepte guerres híbrides. Es tracta d'una nova modalitat que suposa una evolució en el panorama dels conflictes actuals, "posicionant-se a la cruïlla entre la guerra especial i la guerra convencional". Aquest tipus d'enfrontaments, assenyala la periodista i investigadora Rocío Sánchez del Vas, combina la letalitat de les guerres estatals amb el fervor i l'extensió de la guerra irregular, fusionant elements militars amb tàctiques com ara la propaganda i els atacs maliciosos contra els sistemes d'informació i comunicació. El que és veritablement danyós d'aquest nou escenari és que aquestes accions són, moltes vegades, més difícils de detectar i contrarestar que els sistemes d'armes tradicionals.
Tot i que les guerres híbrides no són un fenomen nou, la seva actualitat rau en el desenvolupament tecnològic que permet influir no sols a través dels mitjans de comunicació tradicionals, sinó també mitjançant Internet i les xarxes socials. Avui dia, es podria dir que la propaganda tradicional, definida com l'art de manipular opinions i comportaments, ha estat gairebé eclipsada per la mera desinformació, que directament se centra en la creació i la difusió deliberada de contingut fals.
Aquest fenomen ha quedat retratat amb cruesa a la invasió russa d'Ucraïna i el genocidi a Gaza. L'experta Milosevitx-Juaristi, citada a l'estudi, ha apuntat diverses vies utilitzades per Rússia per justificar la declaració de guerra. En primer lloc, hi ha la "desinformació domèstica", dirigida als ciutadans russos, destacant missatges que suggereixen una amenaça occidental, especialment des de la Unió Europea, els Estats Units i l'OTAN, així com la caracterització d'Ucraïna com un estat "feixista" , justificant la invasió i el suport als rebels a Donbàs.
El segon tipus de desinformació es dirigiria a tota la comunitat de ciutadans que resideixen a l'espai postsoviètic, justificant l'annexió de Crimea i la guerra a Donbàs com una protecció als russos amenaçats pel "govern feixista de Kíev", mentre es culpa a Occident de provocar una "guerra civil" a Ucraïna.
El tercer tipus, la "desinformació alternativa", s'enfoca a les societats occidentals, transmetent missatges sobre la disfuncionalitat dels seus sistemes polítics, econòmics i socials, amb l'objectiu de suavitzar o cancel·lar les sancions imposades a Rússia. Amb informació de Públic i france.24.com
Preguntat a Copilot: Podries explicar per què als mitjans gairebé no es parla de la guerra a Gaza o Ucraïna. Gràcies. La nova eina de Microsoft respon:
- Claro, puedo intentar explicarlo. Hay varias razones por las que los medios de comunicación pueden no cubrir tanto los conflictos en Gaza o Ucrania:
- Desinformación y censura: En muchos casos, la información sobre estos conflictos puede estar sujeta a censura o manipulación por parte de gobiernos y actores involucrados. Esto puede limitar la cantidad de información disponible para los medios.
- Prioridades y recursos: Los medios de comunicación tienen recursos limitados y deben priorizar qué historias cubrir. A veces, otros eventos mundiales pueden tomar precedencia, especialmente si son más accesibles o tienen un impacto más inmediato en su audiencia.
- Seguridad de los periodistas: En zonas de conflicto, la seguridad de los periodistas es una preocupación importante. Muchos periodistas han sido atacados o asesinados mientras cubrían estos conflictos, lo que puede disuadir a los medios de enviar reporteros a esas áreas.
- Fatiga informativa: Los conflictos prolongados pueden llevar a una "fatiga informativa" donde el público y los medios de comunicación se vuelven menos receptivos a noticias sobre estos temas debido a la duración y repetición de la cobertura.
- Narrativas y perspectivas: La forma en que se presenta la información también puede influir. Los medios pueden enfocarse en ciertas narrativas que se alinean con sus propios intereses o con las de sus audiencias.
